TRADICIONAL NEULES

De Collbató al Monestir pel Camí de les Feixades
Diumenge, 16 de desembre del 2018
Joaquim Mir (1873-1940)
Montserrat. El camí de la cova 
1908-1909
Oli sobre tela
134,5 x 117 cm
Museu de Montserrat

Fitxa tècnica:
Sortida:         8 h. Estació d’autobusos
Desplaçament:     en autocar
Desnivell:         + 250
Temps de marxa:     3 hores
Dificultat:         moderada ▲▲
Recorregut:         5,5 km.
Inscripcions:        del 3 al 13 de desembre
Vocalia:         Travessades familiars 93 788 30 30
Preu de la sortida:     45 €
Preu especial per als socis: 35 €
Places limitades
Inclou: autocar  i dinar de restaurant
Per a inscripcions d’última hora:    Mercè Torras, 616 406 719
PROPERA SORTIDA:  mes de gener del 2019, OLÈRDOLA-RUTA DE LES FONTS I ELS FORNS
 Sortida tradicional, pels camins de la muntanya de Montserrat. Aquesta serà pel camí de les Feixades.
Itinerari: Començarem el recorregut des del mateix aparcament de les coves del Salnitre. Pujarem per les escales que ens porten al peu de la cova, i just abans del darrer tram de graons girarem a la dreta per un corriol senyalitzat amb un cartell de fusta (GR-172 i GR-5) en direcció al Monestir per la Santa Cova
.
Caminarem un bon tros planejant pel serrat de les Garrigoses, tot resseguint els replecs de la muntanya. En paral•lel a la nostra dreta podrem gaudir de les vistes de la serra de Rubió.
Si parem atenció, podrem observar diverses espècies d’ocells, com el roquerol o el xoriguer i, amb una mica de sort, fins i tot l’àliga
.
Trobarem a l’esquerra un petit engorjat, el torrent Fondo. Més endavant hi ha un camí que puja per la nostra dreta, el GR-6, que ve de Ca n’Astruc i del poble d’Olesa.

Continuarem recte pel camí que s’enfila progressivament fins a topar amb el torrent de la Bellasona, des d’on comença a remuntar amb ziga-zagues. És el tram més costerut del recorregut, conegut amb el nom de les Girades.

Travessarem el coll, entrant a la vall del Llobregat, amb unes vistes magnífiques de la serra de l’Ordal. En aquest punt hi ha una estelada col•locada en un antic pal d’electrificació sobre la roca de La Fita.

Passats uns cinquanta metres trobarem un encreuament de camins, el de l’esquerra ens portaria a Sant Miquel i el de la dreta, que és el que agafarem, ens durà a la Santa Cova. Després d’un suau descens, passarem per sota la capella de la Santa Cova, i més endavant enllaçarem amb una bifurcació. Si volem acostar-nos a visitar el lloc on es va trobar la imatge de la marededeu (l’any 880) girarem a l’esquerra, i després, tornarem a desfer el camí per continuar en direcció al Monestir.

Emprenem doncs l’anomenat camí del Rosari, on podrem observar els quinze misteris que formen part del conjunt escultòric a l’aire lliure més important del modernisme català. Les imatges van ser dissenyades per arquitectes tan importants com Antoni Gaudí i Puig i Cadafalch i escultors com Josep Llimona.
El camí pavimentat i ample arriba fins a l’estació inferior del funicular de la Santa Cova. Des d’aquí seguirem a la dreta fins a la pròxima cruïlla senyalitzada. A la nostra dreta ens apareixerà un camí que ve de Monistrol, el GR-96/5, anomenat també el camí de les Canals o de les Aigües.
En aquest punt tombarem a l’esquerra seguint el camí esglaonat en direcció al Monestir de Montserrat. Passarem per davant de l’estació superior de l’aeri i continuarem paral•lels a la via del cremallera fins a arribar al recinte del Monestir per la plaça de la Creu. Aquí ens trobarem amb els que han anat al Monestir a visitar a la Verge de Montserrat i,  ja tots plegats, ens dirigirem al Restaurant Bartomeu  per dinar i desitjar-nos, al final, entre neules i vi de la bota, un Bon Nadal i molt bones festes.


Quan un somni es compleix, un petit follet esbossa un somriure. Que aquestes festes i el proper any, els teus follets somriguin tots els dies.        (anònim)
Bon Nadal i Feliç Any Nou
Vocalia: Travessades familiars

LES TARDORS DEL MONTSENY

Diumenge 18 de novembre del 2018
Fitxa tècnica:
Sortida:         7 h. Estació d’autobusos
Desplaçament:     en autocar
Desnivell:         + 400 m - 720 m
Temps de marxa:     de 5 a 5,30 h
Dificultat:         moderada ▲▲
Recorregut:         10 km.
Inscripcions:        del 5 al 15 de novembre
Vocalia:         Travessades familiars 93 788 30 30
Preu de la sortida:     45 €
Preu especial per als socis: 35 €
Places limitades
Inclou: autocar, visita cultural i dinar de restaurant
Per a inscripcions d’última hora: Mercè Torras, 616 406 719
PROPERA SORTIDA: mes de desembre, COLLBATÓ - MONESTIR

Itinerari caminadors: Collformic, Sant Segimon, Mare de Déu de l’Erola, Can Bosc, Els Molins, Molí Baix i Viladrau.

Iniciarem la marxa pujant per uns graons i, continuarem després per un corriol pedregós i erosionat que remunta l’aresta de la muntanya. Aviat la pista gira a ponent (a la dreta, camí de la creu de Matagalls). Travessarem la carena dels Roures (per on arriba la drecera de Collformic) i tombarem en direcció nord tot guanyant altitud de forma constant. Al capdamunt d’aquesta llarga pujada apareix una bifurcació; el ramal de la dreta puja al repetidor d’en Besa. Nosaltres seguirem la pista de l’esquerra, que comença a davallar entre uns lloms amb molt herbei. No trigarem a arribar al pla de Cent Sous, on escollirem, per l’esquerra, una pista procedent del Brull. La pista de Sant Segimon tomba a la dreta i s’endinsa en el sot del torrent dels Rentadors. Farem el descens per dins d’una clapa de faigs. Finalment travessarem un rierol, entre pradells d’herba, a l’ombra de l’anomenat Faig Gros, i aprofitarem per esmorzar. Continuarem fins a Sant Segimon (el Santuari de Sant Segimon es troba en un entorn privilegiat dins del Parc Natural del Montseny, assentat sobre una penya a 1.230 m d’altitud), deixarem la pista per assolir el corriol que ens portarà fins a Viladrau, tot ell molt ombrívol, i passarem entre una fageda i castanyers. Seguirem pel collet de l’Estornell, que permet gaudir de bones panoràmiques, i també per les Marrades, per trobar-nos després amb l’oratori de Sant Camil de Lel•lis. A partir d’aquí començarem un fort descens cap al sot de la Figuera; tot seguit trobarem, arran de camí, la font de l’Or. Continuant el descens, creuarem la Castanyeda Gran de Can Gat fins a arribar a la Mare de Déu de l’Erola. Seguirem entre conreus i castanyers, passarem pel costat de la masia i la font de Can Bosc, i trobarem el Cau de les Guilles. Creuant camps i la Creu d’en Borrec per un corriol bastant estret, arribarem als Molins, on podrem gaudir d’una magnífica font del mateix nom. Passarem pel pont de pedra i el Molí de Baix, creuarem un rierol amb un saltant d’aigua, un lloc molt ombrejat, seguirem pel sot dels Vernets i, la font de l’Oreneta, i ja serem a Viladrau.
Culturals: Després de deixar els caminadors a  Collformic, l’autocar reprendrà el camí fins a Viladrau, on podran esmorzar de motxilla a l’Hotel Bofill. Més tard, faran un passeig guiat pel nucli antic i una visita a l’Espai Montseny (amb audiovisual).
Viladrau. Emplaçat en un lloc privilegiat dins la comarca d’Osona, s’aixeca al cim d’un pujol de 840 metres d’alçària a la riba dreta de la riera Major.
Al voltant dels orígens del poble poca cosa se’n sap. Diferents hipòtesis han fet diverses aproximacions. Una hipòtesi molt probable ens apropa a l’estudi toponímic en la recerca de les arrels etimològiques del nom de Viladrau. Nom compost per dos elements, “Vila”, que prové de la paraula “villa” romana, mansió rural, i “Adrau”, abans Adrai o Adrall, en llatí adrallus, aderallus o aderaldus, que podria correspondre al nom de la persona que va posseir una finca important en aquest terme.

L’Espai Montseny és un equipament, que ens endinsa en atmosferes màgiques, amb efectes d’imatge i so emocionants.
Els frondosos boscos del Montseny van ser l’escenari on van transcórrer les històries de personatges llegendaris, com ara el bandoler Serrallonga, habitants mítics com les dones d’aigua, o les bruixes de Viladrau, que van ser perseguides i fins i tot executades durant el segle XVII. L’Espai Montseny de Viladrau recrea aquests espais i les històries de tots aquests personatges en un nou centre de visitants, equipat amb tecnologia multimèdia inèdita fins ara al país. Veurem aparèixer i desaparèixer hologrames de bandolers i dones d’aigua, ens endinsarem en un bosc màgic, podrem assistir a rituals de bruixes...
Caminadors i culturals, ens retrobarem a Viladrau per anar a dinar tots junts al restaurant de l’Hotel Bofill.

LA FORADADA (L’ESQUIROL)



 28 d’octubre de 2018
Fitxa tècnica:
Sortida:                  7 h. estació d’autobusos
Desplaçament:       autocar
Desnivell:              + 314 m - 464
Temps de marxa:     de 4 a 4,30 h.
Dificultat:               moderada ▲
Recorregut:           10 km.
Inscripcions:          del 15 al 25 d’octubre
Vocalia:                  Travessades Familiars 93 788 30 30
Preu de la sortida:  45 €
Preu especial per als socis: 35 €
Places limitades
Inclou: autocar, visita cultural i dinar de restaurant
Per inscripcions d’última hora:    Mercè Torras, 616 406 719
Els Caminadors
Aquest recorregut ens permet conèixer un lloc emblemàtic del Collsacabra i, de fet, quasi del nostre país: El Salt de la Foradada. S'hi pot arribar al Salt de la Foradada més ràpidament sortint des de Cantonigrós (30 minuts), però, com tantes vegades, el camí que fem per arribar a un lloc és tant o més important que el destí, així que us recomanem aquest itinerari.
Esmorzarem tots plegats a “L’Hostal Collsacabra” de L’Esquirol, d’allà els caminadors iniciarem el nostre recorregut, i els culturals, aniran a Folgueroles.
Itinerari: L'Esquirol, Salt de la Foradada,  Dolmen de Puigsespedres,  L'Esquirol.
Sortirem del restaurant i per el carrer Bellmunt baixarem fins a trobar el pont medieval. Deixem L'Esquirol després i sortim caminant per la tranquil•la carretera que des de l'Esquirol ens portaria a Tavertet. A uns 250 metres, ens endinsem a l'esquerra per un camí de terra que mena a la masia del Campàs.
Seguim pel camí i no el deixem fins que al cap de quasi 3 kilòmetres, trobem, molt ben indicat, un camí a l'esquerra. De seguida, uns 200 metres més enllà, un altre senyal molt clar ens indica que La Foradada està cap a baix ben a prop. En aquest moment és fàcil que sentiu el soroll de l'aigua que cau i/o dels altres excursionistes que han arribat abans. Cal donar un volt i també asseure's, gaudir de l'entorn.
 
Per tornar cal refer el tros amb pendent, tornar a passar pel segon senyal, fins arribar al primer senyal que ens ha indicat la Foradada. De fet tornem al camí inicial, però ara cap a l'esquerra, és a dir, continuem el camí principal inicial. Sembla que ens allunyem, no?. Doncs el camí va girant i ens torna cap a l'Esquirol. Al cap quasi de 2,5 kilòmetres, arribem a un encreuament (més aviat sembla que creuem una riera ampla, però per sort hi ha un pal indicador) i girem a la dreta. És l'antic camí ral de Vic a Olot que ens portarà de tornada.
El camí ral de Vic a Olot, és un clar exemple de la riquesa històrica que amaguen els camins. De fet, diversos testimonis d’època prehistòrica com són els dòlmens tots ells ubicats en punts estratègics del paisatge, assenyalen possibles vies de pas d’aquestes contrades, per on freqüentaven els primers pagesos del Neolític i de l’Edat dels metalls. Les referències documentals més llunyanes en el temps indiquen un possible origen romà d’una part del camí ral. Es coneix que en època romana existia un camí conegut com la “strata franciscana” o camí de França, que comunicava Ausa (el nom de la Vic romana) amb les valls d’Olot. Possiblement una part d’aquesta via romana, es transformaria en època medieval en el camí ral que unia els pobles de Vic i Olot; és a dir el que avui coneixem com l’antic camí ral.
Poc abans d'arribar a la carretera, dalt d'un petit turó a ma esquerra entre alzines, trobem el Dolmen de Puigsespedres. Encara que no queden masses lloses, és un lloc encisador, continuarem camí i en poca estona ja serem de nou a l’Esquirol.

Culturals: Ruta Mossèn Cinto Verdaguer
Folgueroles és un petit municipi que està situat a cavall de la plana de Vic i de l’ inici de les Guilleries, les quals accidenten el sector oriental del terme. El relleu suau de ponent, esquitxat de masies i alguns petits turons (de les Mentides, Sant Jordi de Puiseslloses), es torna abrupte a llevant, amb barrancs i fondalades plenes de vegetació per on discorren torrents com el de Folgueroles (afluent del Gurri) o el Lledoner. Folgueroles va veure néixer Jacint Verdaguer el 17 de maig de 1845, i encara avui conserva diversos espais de la vida del poeta, com alguns dels escenaris dels seus jocs d'infància i de joventut. A més, el poble s'ha dotat des de llavors d'elements artístics erigits en la seva memòria.
Farem un recorregut que inclou la visita a la Casa Museu,  i segueix per diversos punts del nucli vinculats amb la vida i l’obra de l’autor: les cases familiars, l’església i diversos indrets d’una gran bellesa paisatgística amb intervencions creatives d’artistes contemporanis, que van del modernisme al land art. L’itinerari s’acaba amb la visita a l’ermita de la Damunti,  el jardí Brins d’espígol, l’indret on Verdaguer, un  captard, va veure “la musa catalana”. La guia que acompanya el grup  explica i contextualitza cada lloc de la visita i recita textos de Verdaguer.
Al finalitzà la visita l’autocar tornarà a L’Esquirol i a una hora convinguda anirem a dinar tots plegats al mateix restaurant on hem esmorzat “L’Hostal Collsacabra”.

CAMÍ DE RONDA - DE TAMARIU A CAP ROIG



Diumenge 23 de setembre del 2018 
Fitxa tècnica:
Sortida:         7 h. estació d’autobusos
Desplaçament:     autocar
Desnivell:         + 351 m - 273
Temps de marxa:     de 5 a 5,30 h.
Dificultat:         moderada ▲
Recorregut:         10 km.
Inscripcions:        del 10 al 20 de setembre
Vocalia:         Travessades Familiars 93 788 30 30
Preu de la sortida: 45 €
Preu especial per als socis: 35 €
Places limitades
Inclou: autocar, visita cultural i dinar de restaurant
Per inscripcions d’última hora:    Mercè Torras, 616 406 719

Itinerari caminadors:
Badia de Tamariu, Cala d’en Roig, Cala Pedrosa, Puig dels Frares, Far de Sant Sebastià, Cap de Sant Sebastià, Badia de Llafranc, Calella de Palafrugell, Ses Negres, Punta des Forcats, Cala del Golfet i Jardí Botànic de Cap Roig.
Novament, per treure el regust que ens hagi pogut quedar de l’estiu, continuarem  fent una sortida per la platja.
A Tamariu comença la part més maca d’aquesta etapa del GR-92. Sortirem de la població per la part dreta de la cala i començarem a caminar al costat mateix de l’aigua. Passarem per la Cala d’en Roig i després d’una pujadeta, baixarem fins a Cala Pedrosa. Per sortir de Cala Pedrosa ens espera una curta però forta pujada, envoltats d’una espessa vegetació.
Després d’un petit tram de no veure el mar, aviat tornarem a caminar tot seguint el litoral però ara arran de penya-segats fins a arribar al Far de Sant Sebastià, allà trobarem el Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda.
“El Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda és el testimoni de l’ocupació d’un lloc privilegiat des de fa, almenys, 2.600 anys. S’hi pot visitar un jaciment ibèric (segles VI a I aC) recentment consolidat i senyalitzat, la Torre de Guaita del segle XV (Bé Cultural d’Interès Nacional), l’Ermita i l’Hostatgeria del segle XVIII i el Far del segle XIX. Tot, al cim d’una muntanya amb penya-segats sobre el mar i amb una de les millors panoràmiques de la Costa Brava i, si el dia és clar, la vista arriba fins als Pirineus. La Torre de Guaita (S. XV) tenia com a funció vigilar la zona costanera per tal de protegir-la de possibles invasions corsàries i pirates, molt freqüents durant els segles XV i XVI. És per això que es va construir en un lloc estratègic (dalt d’un penya-segat, a 165 m d’alçada) des d’on es pogués divisar una àmplia franja marítima. Al llarg dels més de 550 anys d’història de l’edifici, s’hi han fet diferents reformes, al 1441 es va autoritzar el seu ús com a ermita, segurament aquesta funció religiosa és el motiu de la seva planta irregular, en semicercle (absis) de la banda est i recta de la banda oest, també s’ha modificat obertures, s’han millorat els accessos entre les plantes i els paviments. Tot i això, conserva molt bé l’ambient original”.
Des del far, tenim molt bona vista cap al nostre següent destí, Llafranc. Baixarem per la carretera fins a arribar a aquesta població. Caminarem sempre arran de costa seguint el passeig marítim i al sortir de la població, anirem prenent sempre els camins al costat de mar, fins a arribar a la coneguda població de Calella de Palafrugell. Continuem caminant vorejant la costa, passarem per Ses Negre i en poca estona arribarem a la Cala el Golfet, després enfilarem fins els Jardins de Cap Roig, on ens  retrobarem amb els culturals, un cop junts, l’autocar ens portarà a Mont-ras al restaurant del mateix nom, on dinarem  plegats.
Els culturals faran una visita als Jardins de Cap Roig
Serà una visita guiada que ens permetrà conèixer a fons els jardins de Cap Roig, les múltiples cares i les nombroses històries que té per descobrir. La visita als jardins ens permetrà gaudir de la bellesa de la seva composició botànica i conèixer les principals adaptacions de les plantes al nostre clima.
Qui eren realment els prínceps Woevodski?
Què hi feien els pirates a Cap Roig?
Quines històries ens expliquen les alzines dels jardins?
I els xiprers?
Un espai únic on s’uneixen natura, art, cultura i història.
El 1927 el coronel rus Nicolai Woevodski, amant del dibuix i l’arquitectura, i l’aristòcrata anglesa Dorothy Webster, aficionada a la decoració, l’arqueologia i la jardineria, van decidir establir a la Costa Brava el lloc per viure i construir el seu somni. Així, entre Palafrugell i Mont-ras (Girona), van crear aquest espai singular avui ple de vegetació procedent d’arreu del món, amb escultures d’artistes com Oteiza o Basterretxea i amb una arquitectura encantadora.

CLOENDA DEL CICLE D’EXCURSIONS 2017-2018 CANDANCHÚ. PIRINEU D'OSCA

Dies 16 i 17 de juny del 2018
En aquesta cloenda serem a la vall del riu Aragón: Jaca, Canfranc Estación i Candanchú.
Candanchú és l'estació d'esquí més antiga d'Espanya, ja que va ser inaugurada el 1928, i també és el nom del riu que hi passa, que és el primer afluent del riu Aragón i del puig sota el qual s'arreceren els edificis de Candanchú.
A Candanchú hi ha la famosa Zapatilla, que ja veurem clarament quan fem les dues excursions.
• La primera serà pujar al Tobazo, a 1.986 m, des d’on gaudirem de la impressionant vista del massís d'Aspe, les muralles de Borao, el mallo Lecherines, el massís del Collarada, la Raca, el Pico de los Monjes i el Monte Candanchú, entre d'altres.
A 850 m sota el Tobazo hi ha l'observatori subterrani científic que estudia la matèria fosca, la gran desconeguda i que forma el 95% de la massa de l'univers. Es troba a aquesta profunditat per aïllar l'ambient de qualsevol radiació. És una instal•lació científica de primer ordre en l'àmbit internacional, l'única a Espanya, de les 9 que només hi ha al món. Va començar a funcionar el 1985 i actualment la dirigeix el científic italià Alessandro Bettini, una eminència en el camp de l'astrofísica. Hi ha 275 investigadors treballant en 7 grans experiments: 3 en la matèria fosca, 3 en la física de neutrins i 1 en la geodinàmica. S'hi entra pel túnel de Somport.
• La segona serà una circular passant per la ciutat de pedra, el Collado Viejo, de 1.675 m, i el Monte Candanchú, de 1.728 m, on tenim una panoràmica preciosa de 360 graus. La baixada es fa cap al port de Somport, a 1.632 m, i pel camí es veu l'estació d'esquí d'Astún, des d'on ve el riu Aragón. En el port de Somport hi ha una capella amb una marededeu i l'escultura d'un pelegrí recordant que per aquí passa el Camí de Sant Jaume que ve de França i va a Jaca.
Farem a peu el tros de Camí de Sant Jaume des de Somport fins a Candanchú passant per les ruïnes del Monestir i Hospital de Santa Cristina.
Dissabte:
• Els culturals: visita guiada a Jaca, l'antiga capital d'Aragó. A la tarda aniran a veure les ruïnes del Monestir i Hospital de Santa Cristina, amb tanta fama des de la seva fundació al segle XI que el Còdex Calixtí l'esmentava com un dels tres hospitals del món, junt amb el de Jerusalem i el del Gran Sant Bernat. “Unum tribus mundi” presidia l'altar major de l'església de Santa Cristina. Ja sabem que aquests hospitals servien per aixoplugar els viatgers que travessaven els Pirineus per anar o venir de França, com la història que vam conèixer dels tres hospitals de Benasc a l'última cloenda.
• Els caminadors: pujaran al Tobazo, a mig camí del qual hi ha un mirador sobre la vall del riu Aragón, i on pels voltants hi ha edelweiss. Recordeu que no es poden collir, sols retratar. Amb uns quants llacets de pujada arribarem fins a la taula d'orientació del Tobazo. La tornada serà pel mateix camí.

L’allotjament serà a l'Hotel Edelweiss Candanchú.

Diumenge:
• Els culturals: visita guiada a l'Estació Internacional de Canfranc, on s'assabentaran de la seva història diverses vegades interrompuda. Després faran la ruta fotogràfica pel passeig arran del riu Aragón i veuran la moderna església de Nostra Senyora del Pilar.
• Els caminadors: faran la caminada circular abans descrita. Després del verd de les pistes d'esquí el caminet transcorre entre brucs, que esperem que ja siguin florits, fins al Monte Candanchú.
Fitxa tècnica:
Dissabte 16 de juny
Sortida: 6 del matí, de l’Estació d’autobusos
Dificultat: Tobazo, mitjana. Circular Monte Candanchú, fàcil
Desnivell: Tobazo, 400 m. Circular Monte Candanchú, 200 m
Temps de marxa: Tobazo – 3,30 hores. Circular Monte Candanchú - 2,30 hores
Preu sortida: 140 €. Preu especial per als socis, 130 €. Suplement habitació individual, 12 €. Inclou el viatge, visites guiades, sopar i dormir a l'Hotel Edelweiss Candanchú del dissabte 16, i esmorzar i dinar del diumenge dia 17.
Inscripcions: del dilluns 4 de juny al dimarts 12 de juny,  per raons de reserves.
Informació: Caldrà portar el dinar i la beguda de dissabte a la motxilla i separat de la resta de l’equipatge, que restarà a l’autocar. Els culturals també podran dinar a la Donde Aurita amb un menú de 13 € aproximadament –cal indicar-ho en fer la inscripció- o de motxilla. Aquest dinar del dissabte no està inclòs en el pressupost.
Més informació: Maria Gràcia Celma, tel. 937 882 834 - 696 860 090
                             Paquita Soler, tel. 937 317 703 - 639 504 844

FITXA TÈCNICA

Dies: 16 i 17 de juny
Sortida: 6 del matí, de l’Estació d’autobusos
Dificultat: mitjana i baixa
Desnivell:
•  dissabte: Tobazo, 400 m
•  diumenge: Circular Monte Candanchú, port del Somport, 200 m
Temps de marxa:
•  dissabte: Tobazo - 3,30 hores
•  diumenge: Circular Monte Candanchú, port del Somport - 2,30 hores
Inscripcions: del dilluns 4 de juny al dimarts 12 de juny,  per raons de reserves.
Places limitades  a 70,  amb preferència per als socis
Vocals: Maria Gràcia Celma, tel. 937 882 834 - 696 860 090 -  Paquita Soler, tel. 937 317 703-  639 504 844
Preu soci: 130 €
Preu no soci: 140 €
Inclou el viatge, sopar i dormir al Hotel Edelweiss Candanchú, dissabte 16, esmorzar i dinar del diumenge dia 17 i dues visites culturals
Per a inscripcions d’última hora: Mercè Torras, 937 883 283 – 616 406 719

LES CALES DE L’AMETLLA ( per camins de moros i cristians, GR 92)

 Diumenge 20 de maig del 2018
L’itinerari proposat coincideix amb el GR 92, el sender del Mediterrani. Se surt de l’Ametlla per la costa cap al port nord, en direcció al coll de Balaguer, sempre que és possible per camins ran de mar, pels antics camins de ronda, tot creuant les cales on els corsaris barbarescos provaven de desembarcar d’amagat els cavallers cristians de l’orde de Sant Jordi d’Alfama. Arribarem el castell d’aquest  nom i, després de gaudir una bona estona  d’aquesta fortalesa, l’autocar ens recollirà i tots plegats anirem a l’Almadrava per dinar al restaurant que tenim reservat.
El castell de Sant Jordi està situat a la vora d’una antiga via romana, La primera notícia documental que tenim sobre el lloc data del segle XIII (1201), quan Pere II d’Aragó (Pere el Catòlic) i Ramon de Montcada cedeixen el lloc d’Alfama  a Joan d’Almenara i Martí de Vidal (sotsdiaca)  i als seus germans i successors de l’orde de Sant Jordi. La condició era que aquells hi aixequessin un convent i un hospital en  honor a Déu i sant Jordi, dependent de l’església de Tortosa.
Aquest grup de religiosos s’organitzà en l’orde militar de Sant Jordi d’Alfama, reconegut pel papa el 1373.
El sentit de l’establiment estava en relació amb l’ interès per repoblar l’extensa zona desèrtica que separava Tortosa de la resta de Catalunya i per protegir-la costa del atacs marítim de la pirateria.
El 1650, amb la Guerra dels Segadors, per evitar  que s’hi fortifiquessin els francesos i catalans, el lloc va quedar reduït a runes.
L’any 1985 es va realitzar una campanya de restauració a càrrec del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Els culturals tenen una visita guiada a la vila de Tortosa.
Sabies que a l’Ametlla de Mar tenen el prat més extens de Catalunya? Són els boscos submergits de posidònia, que aquí  els coneixen com l’alguer o el brut.
El seu cicle: a la tardor les restes de posidònia  s’acumulen a la platja i la protegeixen dels temporals. Recordeu que no és brutícia!
Alguns anys fa flors i fruits.
Beneficis: genera oxigen com els boscos i és un indicador de la bona qualitat de l’aigua.
És un lloc segur: més de 400 espècies s’hi poden amagar !


                                     Fitxa tècnica

Lloc i hora de sortida: Estació d’autobusos, a les 7.30 h
Desplaçament: en autocar
Desnivell:  120 m
Temps de marxa: 4 h aprox.
Dificultat: moderada ▲
Recorregut: 8  km 
Pressupost: 35 € els socis i 45 € els no socis (inclou l’autocar, dinar de restaurant  i visites culturals)
Inscripcions: del 7 al 17 de maig . Places limitades a 70
Informació: Pere Ferrer, tel. 937 889 965 . Agustí Junyent, tel. 619 743 154
 Per a inscripcions d’última hora: Mercè Torras, 937 883 283 – 616 406 719
Propera sortida: CLOENDA 18-17 juny  CADANCHÚ (OSCA)

                                                                                

265 (2a època) PER LA SERRA DELS BUFADORS DE BEVÍ ( OSONA )


 Diumenge  22 d’abril del 2018
Per començar bé el dia esmorzarem tots plegats en un restaurant situat a l’entrada de Sant Quirze de Besora  (Porteu-vos-el de casa).
L’atractiva ruta que us proposem ens proporcionarà la redescoberta dels quatre indrets més emblemàtics de la zona : la zona enclotada dels Bufadors de Beví, l’ermita preromànica de Sant Moí, el bonic pont metàl•lic del tren sobre el riu Ter, i una antiga i gran colònia tèxtil.
Encetem aquest itinerari de travessa a peu a l’aparcament del Castell de Montesquiu (datat el segle IX) per un sender ample i de bona petja que s’endinsa per un territori boscós i que, tot davallant, ens durà en pocs minuts a creuar amb comoditat la riera de la Solana per una passarel•la lateral de fusta molt singular, i seguidament s’enfila decididament cap al Coll dels Tres Pals, deixant enrere definitivament el Castell. Més endavant desembocarem a un antic camí de carro transversal que seguirem tot observant les parets que conformen la cara sud de la serra dels Bufadors que ja es perfila davant nostre. Ben aviat un corriol ben fresat ens durà a la porta d’entrada de l’indret, i de seguida ens submergim en aquest paratge de fantasia al bell mig d’una frondosa fageda, on la vegetació canvia radicalment.

Caminant entre parets escarpades en vertical i grans escletxes, anirem trobant coves petites produïdes per moviments sísmics que provocaren esfondraments successius del roquer circumdant ara fa segles i que van afectar a la comarca. De l’interior s’escapen petits corrents d’aire que li donen el nom de bufadors a la serra. Ho trobarem tot recobert de molsa, lianes i una vegetació espectacular que s’enfila per uns grans blocs de roca conferint-li una sensació de frescor humida molt agradable ja que s’hi genera un microclima propi molt especial on l’espessa vegetació és diferent a la del seu entorn.

Un indret de gran bellesa que té un aire màgic i amagat, encara per descobrir. Val la pena entretenir-s’hi uns estona per gaudir de la màgia i el silenci que s'hi respira només trencat pel trepig de la fullaraca. Costa deixar aquest indret.

Per un marcat senderó assolim la carena que ens ofereix una espectacular visió aèria damunt els prats de conreu de la plana i les muntanyes que els envolten. Retrocedim per sortir-ne pel mateix lloc que hem entrat poc abans, i una agradable pista de terra en continu i suau descens ens acostarà a l’ermita preromànica de Sant Moí, adornada amb un campanaret de cadireta. Aprofitarem aquest indret tan atractiu per fer una paradeta per dinar-hi (de motxilla).

Resseguint l’itinerari baixarem per una pista forestal fins a topar-nos amb la via del ferrocarril que ens barra el pas. I ja som sobre el bonic pont metàl•lic que creua el riu Ter amb un curiós pas pels senderistes. Passem pel pont tot travessant el riu. De seguida entrem a les restes de la fàbrica i les cases abandonades que envolten l’antiga colònia tèxtil de la Farga de Bebié (tancà el 2008), ubicada a banda i banda del Ter en un meandre molt pronunciat que aquí dibuixa el riu. La fàbrica aprofitava el desnivell com a força motriu.

Per posar punt i final d’aquest interessant itinerari només ens caldrà que esperar l’arribada de l’autocar amb la resta de companys que no hauran fet la caminada a peu, i tots plegats iniciar la tornada cap a casa.

I com sempre bona companyia i bon humor.
Els companys que no facin l’excursió a peu destinaran el matí fent una visita guiada al castell de Montesquiu i els seus amplis jardins,  i en acabar es desplaçaran amb l’autocar al poble veí, Sant Quirze de Besora, per dinar (de restaurant) i visitar aquesta població. Finalment aniran a l’hora convinguda a retrobar-se en l’autocar amb els caminadors a la Farga de Bebié.

Diumenge 22 d’abril del 2018
Lloc i hora de sortida: estació d’autobusos, a les 7.00 h
Desplaçament: en autocar
Desnivell:  + 465 m.- 480 m.
Temps de marxa: 5 a 5-30 hores
Dificultat: moderada ▲
Recorregut: 12  km 
Pressupost: 20 € els socis i 30 € els no socis (inclou l’autocar  i visites )
Inscripcions: del 9 al 19 d’abril . Places limitades a 70
Informació:Manel Salvador 606056722 Toni Ripoll 696652702 Jaume Prunes 600483359
Per a inscripcions d’última hora: Ramon Pitarch, 937 883 283 – 616 406 719
Propera sortida: De l’Ametlla  a Sant Jordi d’Alfama al 20 de maig

264 ( 2ª època ) Camprodon, Sant Antoni, el Remei, Sant Pau de Segúries


Diumenge 18 de març del 2018
 Cal portar l’esmorzar. Pararem en un bar a peu de carretera, a Ripoll, i continuarem després cap a Camprodon.

Itinerari

Caminadors: A Camprodon, sortirem de l’aparcament del parc Mare de la Font per unes escales que ens portaran a la carretera C-38, continuarem 450 m i agafarem, a mà dreta, el sender que surt cap a Sant Antoni. Començarem el camí, que fa una suau pujada, seguint una tanca que delimita uns prats i que després  puja força dret pel torrent de Turul•lura fins al coll de Sant Antoni, (aquest coll separa els dos cims, a la dreta Sant Antoni Vell i, a l'esquerra, Sant Antoni). Ja només ens queda l'últim tros de pujada fins a l'ermita, que veiem des del coll (trobarem algun pal i marques de pintura groga).

Sant Antoni. El 1679 es consagrà una primera ermita al capdamunt d’un cim veí, promoguda per la família Sivilla, tot i que la guerra entre França i Espanya en causà la destrucció pocs anys després. L’actual ermita fou construïda vers l’any 1700 sota la supervisió d’un patronat, constituït pel rector, l’abat de Sant Pere i dos cònsols. L’any 1860 es restaurà a causa d’esquerdes a la volta i el 1936 patí un incendi arran de l’inici de la Guerra Civil. L’última restauració ha estat obra dels Amics de Sant Antoni, que encara avui en tenen cura. Des de l'ermita poden observar-se les muntanyes del Canigó, Costabona, Bastiments, Gra de Fajol i els nuclis de Sant Pau de Segúries, Cavallera, La Ral, Camprodon, Llanars, La Roca, Abella, Vilallonga de Ter, Tregurà de Dalt i Molló.
Baixarem de Sant Antoni fins a la pista, en el lloc conegut com el pla del Bonaire, on veurem el rètol que ens indica el camí per baixar cap al Remei (no posa el Remei, sinó Oix). 
Continuarem baixant fins al collet d’en Sivilla, on trobarem un altre pal en què sí que hi ha indicat el Remei cap a la dreta. Més avall el camí es transforma en pista, que seguirem fins al Remei.
El Remei de Creixenturri és l'església parroquial del veïnat de Creixenturri del municipi de Camprodon. El lloc era ocupat per l'església romànica de Sant Cristòfol de Creixenturri, transformada els segles XIV i XV, després dels terratrèmols. Reformada contínuament durant el segle XIX (1815 altar i 1843-49 absis i creuer). A finals de segle es fan reformes sota la direcció d'Antoni Masmitjà fins a configurar-la tal com avui la coneixem. En temps passat registrava gran afluència de malalts i penitents per les curacions de la verge del Forat.
Des del Remei seguim baixant per la pista, que sense deixar-la ens portarà fins a Sant Pau de Segúries, tot resseguint el riu i un canal d’aigua en direcció sud.
Els poc caminadors: Aniran a Molló, on faran una visita al Molló Parc, un parc d’animals situat en un parc  natural, en un bosc on l’animació sorgeix del propi espai a través de la seva fauna i flora. I on, a més, el visitant no és un espectador qualsevol, sinó que esdevé un actor del seu propi recorregut a l’aire lliure mentre passeja pel bosc i els prats ubicats al cor de la vall de Camprodon.
Un cop feta la visita es dirigiran a Sant Pau de Segúries, on es retrobaran amb els caminadors i tots junts anirem a dinar al Restaurant Els Fogons del Càmping els Roures.

FITXA TÈCNICA

Lloc i hora de sortida: estació d’autobusos, a les 7.00 h
Desplaçament: en autocar
Desnivell:  + 483 m- 483 m
Temps de marxa: de 5 a 5,30 hores
Dificultat: moderada ▲
Recorregut: 12  km 
Pressupost: 35 € els socis i 45 € els no socis (inclou l’autocar, dinar  i visites )
Inscripcions: del 5 al 15 de març . Places limitades a 70
Informació: Rossend Sanllehí, 937 838 520 - Ricard Alegre, tel. 660 589 520 - Julià Fosses, tel. 649 828 595
Per a inscripcions d’última hora: Ramon Pitarch, 937 883 283 – 616 406 719
Propera sortida: Bufadors de Beví, el  22 d’abril




263 ( 2ª època ) Figuerola del Camp, coll de Coloma, coll de Prenafeta, tossal Gros i font de les Escanals


diumenge 25 de febrer del 2018
 El cim del tossal Gros, també conegut com a tossal Gros de Miramar, és una muntanya de 867 metres d’altitud que es troba entre els municipis de Figuerola del Camp, a l’Alt Camp, i el de Montblanc, a la Conca de Barberà. És el punt més alt de la serra de Miramar. La serra de Miramar és una petita serralada que enllaça al sud amb la serra Carbonària, tot separant les comarques de l’Alt Camp i de la Conca de Barberà. La muntanya està formada per gresos, conglomerats  i cingleres de pedra calcària. La vegetació  i el clima són de caire mediterrani, amb boscos d’alzines i pins, on no  falten garrics i estepes.
Malgrat que no és un cim de molta altura, podrem gaudir d’unes boniques panoràmiques de tot el Camp de Tarragona. Així, cap a llevant, tindrem vistes sobre el Montmell, la serra de Montagut i la plana d’Ancosa. Al sud, a part del Camp de Tarragona, veurem l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès, a més de la Mediterrània. A ponent trobarem la serra de Llaberia, les muntanyes de Prades i part de la plana d’Urgell, mentre que al nord veurem la resta de l’Urgell i la Noguera, tota la plana de la Conca de Barberà, els Montsecs i els Pirineus Occidentals i Centrals.
Descripció de l’itinerari: Baixarem de l’autocar poc abans d’arribar a Figuerola del Camp i, després d’una caminada pels carrers del poble, arribarem a la Cooperativa, on esmorzarem tots plegats.
Els caminadors començarem la ruta pels carrers del poble fins a trobar una pista ampla, en direcció nord-oest, que ens atansarà al capdamunt de la serra de Miramar pel coll de Coloma. Abans d’arribar-hi veurem un pal indicador que ens orientarà cap a la font de les Escanals, que deixarem, i girarem a la dreta per una pista planera que amb pujada continuada, però no massa forta, ens deixarà al coll de Coloma. El coll disposa d’un ampli replà planer i amb baranes de fusta i un pal indicador. Aquí  deixarem la pista i prendrem un estret corriol a l’esquerra, per iniciar una preciosa pujada que, tot carenejant i  passant  arran de cingle en alguns trams, ens deixarà al punt més alt de la nostra excursió, que és el tossal Gros de Miramar, on podrem gaudir d’unes excel•lents panoràmiques en totes direccions i que ja hem apuntat  anteriorment. Dalt del cim trobarem una petita fita de ciment i un pessebre, així com un pal indicador.  La baixada cap al vessant nord  té molt pendent i és molt pronunciada, amb trams del 38% i amb alguns punts amb certa dificultat. Un cop a baix, i arribats al coll de Prenafeta, trobarem un panell indicador d’una nova pista que vorejarà la serra per anar al vessant del migdia i retornar a Figuerola. Abans, però, passarem per un bonic indret que ens portarà a la font de les Escanals, amb un petit i bonic alzinar.

Activitat cultural: Després d’esmorzar al bar restaurant de la Cooperativa de Figuerola del Camp, els poc caminadors retornaran a l’autocar, que els portarà a fer una visita guiada a “Els Espais amagats sota terra”, a Valls.
La visita tindrà una durada d’1,30 h i farà un recorregut per l’Antic Hospital de Sant Roc (audiovisual), la Sala Gòtica Ca Segarra i el Refugi Antiaeri de la plaça del Blat.
La Sala Gòtica de Ca Segarra i el Refugi Antiaeri de la plaça del Blat han estat recuperats com a  espai museístic per donar a conèixer una part molt important de la història de Valls compresa entre 1931 i 1979, des de la proclamació de la Segona República fins a la Transició, passant per la Guerra Civil (1936‐1939).
Després d’acabar la visita pujaran a l’autocar i tornaran a Figuerola del Camp, on es retrobaran amb els caminadors i aniran tots junts a dinar al Restaurant Masia Fontscaldes, al poble Fontscaldes.


Lloc i hora de sortida: estació d’autobusos, 6.30 h 
Desplaçament: en autocar
Desnivell: 380 m.
Temps de marxa: de 4 a 4.45 h.
Dificultat: moderat alt ▲▲
Recorregut:  9.47 km.
Pressupost: 35  € els socis i 45 € els no socis. Inclou autocar, dinar de restaurant, i visites
Inscripcions: del 12  al 22  de febrer. Places limitades a 70
Informació:  Jaume Prunés  600483359  Rossend Sanllehí  937838520
Per a inscripcions d’última hora: Mercè Torras,  tel. 937 883 283 – 616 406 719
Propera sortida: 18 de març Santuari del Remei  ( Ripollès )

262 (2a època ) Sant Martí de Tous, ermita de Sentfores, engorjat de la Fou


21 de gener del 2018
Per camins i pistes poc transitades, aquest recorregut ens descobreix la cara més amagada de la comarca de l’Anoia.
Som a Sant Martí de Tous, un poble situat a deu minuts d’Igualada, poc conegut però amb força coses per visitar, com el castell o el carrer de les Voltes. Des del poble de Sant Martí de Tous, una ruta s’enfila fins a l’ermita de Sentfores i baixa després a l’engorjat de la Fou, un racó humit i ombrívol enmig del bosc.
Esmorzarem tots junts al restaurant L’Ateneu de Sant Martí de Tous (esmorzar inclòs en el preu de la sortida).
La ruta a l’engorjat de la Fou té el seu punt de partida al centre mateix del poble. Des de la carretera principal agafarem el carrer del Bisbe Morgades a mà esquerra i seguirem els cartells que indiquen la direcció cap a l’ermita de la Mare de Déu de Sentfores. Per arribar-hi, haurem de pujar un petit turó. L’ermita és del segle XIV i val la pena entrar-hi per veure l’altar, la cúpula i la marededeu. Per fer-ho, cal demanar la clau a la caseta que es troba al costat del temple. Gairebé sempre hi trobem algú que ens l’obri per poder donar-hi un cop d’ull.
Abans d’arribar a l’engorjat de la Fou, passarem pel punt més enlairat de l’excursió, des d’on es veu molt bé el poble de Sant Martí de Tous, i ens endinsarem per boscos -sense fer cas dels corriols i seguint pel camí principal- fins a arribar a les gorges on es troba la font de Tous. Des d’aquí el camí ja no té pèrdua i ens porta directament a la cascada de la riera de Tous (Fou de Tous, paratge espectacular amb un salt d'aigua de 25 m).  Després de quedar bocabadats amb la troballa i potser imaginar-nos la visita d’un follet o una fada d’aigua, tornarem de nou al camí per on hem vingut i seguirem cap al sud, vorejant el torrent de l'Alzina, per una pista progressivament més ampla. Continuarem fins a Sant Martí de Tous, final del nostre recorregut.
Per tota la zona de la Fou hi ha moltes coves que l’aigua ha anat creant amb el pas del temps. I amb aquest pas del temps, també s’han anat creant moltes llegendes que situen l’acció en aquests indrets.
Una de les llegendes és: La Cérvola Blanca.
Hom conta que el senyor de Tous, un dia caçant, va veure una magnífica cérvola blanca a la qual van encerclar. Estranyament, en arribar on era van veure que havia desaparegut, però en aquell lloc hi van trobar una nena acabada de néixer, que va ésser adoptada pels senyors de Tous.
Van passar els anys i la nena es convertí en una bella donzella en edat de casar-se. Finalment, un jove enamorat va declarar-s'hi. La pubilla li va demanar que abans havia de caçar la fonedissa cérvola blanca de qui tothom seguia parlant. Després de moltes jornades l'enamorat no aconseguia el seu objectiu i la cérvola sempre s'esmunyia entre la foscor del bosc. Un vell bruixot amb l'aparença de pastor (a la cova del Diable), li va oferir la possibilitat de vendre la seva ànima al diable a canvi de la cérvola. Finalment el jove, el qual havia acceptat la proposta diabòlica, va localitzar de nou la cérvola, però únicament la va ferir. Seguint el seu rastre va arribar a un indret meravellós, una balma de la qual saltava una cascada que formava un llac d'aigües profundes. A la vora hi havia la seva estimada amb la cérvola ferida a la falda. La jove donzella va proposar al seu estimat fugir d'aquest món per viure eternament junts. Tan bon punt ell digué que sí, el llac es va obrir i la terra els engolí per sempre. Ni ell, ni ella, ni la cérvola han tornat a ser vistos des d'aquell dia.
Els poc caminadors: Després d’esmorzar es desplaçaran fins a Santa Coloma de Queralt, on faran una visita guiada al Call Jueu, el Castell Comtal, l’Església de Santa Maria i el Retaule de Sant Llorenç, les fonts de les Canyelles, la Plaça Major, etc.
Santa Coloma de Queralt està situada a l’extrem nord-est de la demarcació de Tarragona. Encara que administrativament pertany a la Conca de Barberà, és el centre de la comarca natural de la Baixa Segarra, històricament vinculada a la vegueria de Cervera. Hi ha assentaments propers a la vila que daten del neolític, però el primer nucli de població de Santa Coloma de Queralt és ibèric.
El primer document que fa referència a la població de Sancta Columba data del 976 i la situa en el territori de la “marca, davant els confins d’Espanya”, és a dir, terra de frontera entre la Catalunya cristiana i la musulmana.
Durant quasi mil anys Santa Coloma de Queralt va ser la casa pairal de la baronia dels Queralt, una de les famílies feudals més poderoses de l’Edat Mitjana, ferma aliada dels comtes de Barcelona. D’aquella època són els principals monuments: part del castell, la muralla (de la qual resten quatre portals), l’església parroquial, el call jueu... La comunitat jueva representava un percentatge important de la població. Els jueus es dedicaven a activitats comercials i no varen ser mai objecte de persecució.
Un cop feta la visita, retornaran a Sant Martí de Tous i, ja retrobats tots, anirem a dinar al restaurant L’Ateneu.

Lloc i hora de sortida: estació d’autobusos,7.30 h 
Desplaçament: en autocar
Desnivell: +268 / -275 
Temps de marxa:  de 4 a 4.30 h.
Dificultat: fàcil  ▲
Recorregut:  10.3 km.
Pressupost: 30  € els socis i 40 € els no socis. Inclou autocar, esmorza, dinar de restaurant, i visites
Inscripcions: del  08  al 18  de Gener. Places limitades a 70
Informació: Toni Ripoll  696652702  Jaume Prunés  600483359 Rossend Sanllehí  937838520
Per a inscripcions d’última hora: Mercè Torras,  tel. 937 883 283 – 616 406 719
Propera sortida:   25 de febrer  Tossal Gros  ( l’Alt Camp )